Top 10 de mangues 2015

Entraran en aquesta classificació mangues que hagi llegit per primer cop durant aquest any, ja sigui totalment o parcial. Enguany, he consumit molts més mangues bons que l’any passat i la tria ha resultat bastant més complicada. És a dir, el llistó està bastant més alt i si l'any passat van entrar alguns mangues de 6-7 sobre 10, enguany la gran majoria no baixa del 9 i no hi ha cap que no arribi al 8.

Sense més preàmbuls, heus aquí el meu top 10 de mangues del 2015:

1) L’Harem Shōgunal (Ōoku, Fumi Yoshinaga): magnífica obra, amb una premissa agosarada i perfectament executada. L’autora demostra una força creativa increïble: multitud de personatges ben tractats, trames polítiques i de poder, una història que encaixa en el més mínim detall... A més, la Yoshinaga sap dibuixar personatges de totes les edats i hi ha una àmplia representació de totes les etapes de la vida humana. En resum, una meravella feta còmic.

L’Harem Shōgunal

2) I per tota la pesca (Kakukaku Shikajika, Akiko Higashimura): autobiografia del camí que va seguir l’Akiko Higashimura, autora de La Princesa de les Meduses (Kurage Hime), per a esdevenir mangaka. Es tracta d’un relat d’allò més íntim que arriba al cor del lector.

3) Fanchon Fadette (Tomoko Naka): tinc una connexió especial amb aquest manga. El dibuix hi ajuda, sí, però és que, oh!, m’encanta com l’autora hi col·loca tot un seguit de reivindicacions feministes tan... a la seva manera. I també el plantejament inicial. En fi, no ho sé descriure millor, però quan llegeixo shōjo dels setanta de qualitat em sento com més lleugera. Com si somiés desperta.

4) Cesare (Fuyumi Sōryo): aquesta obra em fa parpellejar diverses vegades quan hi penso. És increïble com de ben documentada arriba a estar i sobretot si tenim en compte la llunyania física que hi ha i que, malgrat internet, no deu ser pas fàcil trobar informació tan detallada i general de l’època del Cèsar de Borgia al Japó. I no només la documentació és excel·lent, sinó que el guió t’atrapa, els personatges et sedueixen i el dibuix t’enamora. Trames de poder, molta política, personatges històrics, art, acció, Itàlia en tota la seva esplendor... He dit que el dibuix és per caure de cul? La roba, les expressions, els fons (quins fons!!), les reproduccions d’obres d’art... Experimento un orgasme visual cada cop que llegeixo aquest còmic.

I per tota la pesca

5) Diari d’una Ciutat Costanera (Umimachi Diary, Akimi Yoshida): si hi ha un manga que s’ajusti al format de publicació de revista i a la vegada al de volum compilador, és aquest. Les històries són autoconclusives i a la vegada tenen una molta continuïtat les unes amb les altres. Molt ben trobat. L’Akimi Yoshida ja va captivar amb Banana Fish i amb aquest còmic, tan diferent de la seva obra més coneguda, m’ha tornat a enamorar. S’hi tracten temes seriosos de manera madura. Si bé hi ha una protagonista diferenciada, a la resta de personatges principals se’ls dota de profunditat i d’una identitat pròpia. 

6) Les Nostres Transformacions (Bokura no Hentai, Fumiko Fumi): ja era en el top 10 de l’any passat, però enguany es troba en una posició més baixa. La sèrie continua sent molt bona, però és que he llegit tants mangues bons aquest any i n’hi ha tants que han quedat fora de la llista... En fi: que és un molt bon manga, molt reivindicatiu i ja tocaria que se’n publiqués d’aquesta mena per aquí.

7) Mart (Mars, Fuyumi Sōryo): la Fuyumi Sōryo repeteix en aquesta llista i també respecte a l’any passat! És una de les tantes autores infravalorades per aquí. I sí, dic "autores", amb "e", perquè crec que si fos un home, Cesare seria un manga molt més conegut i reclamat. En fi, centrem-nos. A Mart se’ns presenta una història d’amor carregadeta de tòpics, però que té tota la pinta de ser preciosa (malauradament, només he tingut el plaer de llegir-ne el primer volum). La protagonista em cau bé i el protagonista... bé, està fet per a agradar el públic al qual va dirigida l’obra (noies heterosexuals) i l’autora ho aconsegueix amb escreix.

Fashion Fade

8) Una Indumentària Anomenada Greix (Shibō to Iu Na no Fuku o Kite, Moyoco Anno): l’infern a què es veu abocada una dona amb trastorn per afartament i obesitat al Japó. Un relat de crítica social excel·lentment narrat. Convida a la reflexió i sorprèn que després de 18 anys de la seva publicació original pugui continuar sent tan actual.

9) Taronja (Orange, Ichigo Takano): com parlar d’aquest manga sense esbudellar-lo? Simplement, diré que trobo que tracta la seva temàtica principal amb molt de tacte i que m’arriba al cor. L’hauria col·locada més amunt de no ser perquè el guió, de moment (fins al tercer volum), se sosté en incongruències tècniques i perquè la protagonista té per úniques aficions netejar i preparar menjar.

10) Històries de Núvies (Otoyomegatari, Kaoru Mori), més conegut per aquí com Bride Stories: el primer volum d’Emma no em va convèncer, però amb aquest manga ha sigut diferent. Es tracta d’una obra que ens mostra la vida de diverses dones en edat de casar, segons el que dictaven els costums el segle XIX a on es desenvolupa, algun lloc de l’Àsia Central. Aquest és un excel·lent exemple de com una obra ens pot mostrar una societat masclista sense que l’obra en si sigui masclista, ans al contrari. Té un bon grapat de personatges femenins interessants, entre els quals s’inclou una dona d’edat avançada.

Menció d’honor:

Ayako

Ayako de l’Etsuko i la Riyoko Ikeda (no el confongueu amb cert manga homòfon, d’un altre autor): aquesta obra no la poso aquí com onzena en la classificació (aquest lloc seria per a En la Misma Clase, de l’Asumiko Nakamura), sinó perquè malgrat que el guió té diversos punts fluixos, m’ha encantat. I això per què? Doncs per la seva protagonista, que carrega amb tot el pes de l’obra. L’Ayako és fascinant: el seu enginy, la seva sang freda i alhora la seva passió, el seu valor... Es tracta d’una antiheroïna molt potent. Properament, anirà a la llista de Protagonistes Carismàtiques. Amb només el primer volum llegit (de dos), no entenc com van cancel·lar aquesta sèrie al Japó. Una llàstima.

(Nota aclaridora: tingueu en compte que per a puntuar les obres ressenyades no he utilitzat exactament el mateix criteri que a l’hora d’endreçar-les en el top. Per exemple: si Una Indumentària Anomenada Greix no va arribar al 9, és per les seves portades, però a l’hora de posar-la aquí això no ho he tingut en compte.)