[Entrada desactualitzada pel que fa a noves llicències i volums publicats. Hi ha una
altra entrada amb la informació actualitzada.]
Tenint en compte que de tant en tant
altra gent i jo ens anem queixant dels (ja no tan) pocs shōjos vells que ens arriben
a Espanya, tenia curiositat per saber en quina situació es trobaven
altres països occidentals i fer-ne una comparativa. La frontera
1986/1987 crec que talla prou bé el que considerem vell del “no tan vell”, però la decisió ha sigut plenament meva i vull deixar constància que no parlo en nom de ningú.
L’any que prenc de
publicació és el de primera publicació del primer capítol. El nombre de
volums
es correspon amb el de l’edició del país en qüestió. Si hi ha més d’una
edició,
prendré com a referència (en aquest ordre) la millor seguint paràmetres
d’actualitat i economia, entre altres. No hi haurà menció a fotocòpies
ni edicions pirates. Si el títol original correspon amb el de
l’edició que sigui, no el tornaré a escriure.
Per “certs països
d’Occident” em refereixo a Espanya, Itàlia, França, Polònia, Alemanya i Estats Units.
Bàsicament, són indústries que conec un mínim i que sé que tenen un catàleg prou
gran de mangues com per esperar que s’hi hagin publicat diversos shōjos vells i
algun josei que també en sigui. A veure’m si algun dia m’animo amb Polònia, Portugal
o algun altre país.
M’estalviaré de citar
l’obra de cert autor per motius de pes. (No és qüestió que em caigui bé o
malament; el Tezuka i la Igarashi em cauen fatal i aquí en teniu totes les
obres que n’he pogut rastrejar i que encaixen amb els requisits.)
Accepto
correccions. És evident que algun manga m’hauré deixat. I és possible que hagi
posat per error alguna obra que no sigui shōjo ni josei i/o que sigui posterior
al 1986.
Per a la recerca m’han
resultat imprescindibles els webs Baka-updates, Listado Manga (Espanya), Shojo Manga Outline (Itàlia),
Shojo in Italia, Manga News (França), Tanuki Manga (Polònia), The Incomplete Manga Guide (Alemanya) i
Tezuka in English (Estats Units i part de l’estranger). A més:
1) L’Ofiadora m’ha
ajudat amb un parell de referències pel que fa a l’Antologia de la Hagio publicada per Glénat-França.
2) Fa uns mesos, arrel de llegir l’entrada antiga, la Yin em va proporcionar unes informacions molt interessants, sobretot pel que fa als mangues publicats a França.
3) La Dia me n’ha fet una publicitat preciosa.
4) La Daria Kostaniak m’ha proporcionat les eines per fer la llista de Polònia i s’ha ofert a resoldre’m qualsevol dubte que pogués tenir al respecte. 5) El Matt em va proporcionar les dates de publicació original de les històries curtes 2 Nen Me no Fūkeiga i Message, totes dues de la Megumi Mizusawa. 6) Tenia un cacau amb la demografia de Hai! Step Jun perquè era quelcom obscur i en uns llocs occidentals deia que shōjo i en uns altres que shōnen. El Klonos em fa informar que el que passava és que hi havia diferents versions (en ser l’original un anime, a vegades passa) i que la que s’havia publicat a França (amb el títol de Vas-y Julie!) era un shōjo, que a més ni tan sols existeix al Japó compilat en un volum propi.
Sense més prolegòmens, heus aquí la llista:
ESPANYA
 |
| Orpheus no Mado (Riyoko Ikeda) |
Candy Candy Corazón (Candy
Candy) (3/9, cancel·lat) (Kyoko Mizuki i Yumiko Igarashi)
Catarsis (Hanshin) (0/1) (Mōto Hagio)
El cuadro del segundo año (2 Nen Me no Fūkeiga) (història curta publicada al sisè número de Mis Recuerdos del Instituto) (Megumi Mizusawa)
El Mensaje (Message) (història curta publicada al cinquè número de Mis Recuerdos del Instituto) (Megumi Mizusawa)
Fénix (Hi no Tori) (3/3 capítols
inclosos a Fénix #12, versió de la Shōjo Club) (Osamu Tezuka)
Georgie (Georgie!) (4/4) (Man
Izawa i Yumiko Igarashi)
¿Quién es el undécimo pasajero? (11
nin iru!) (1/1) (Mōto Hagio)
La Balada del Viento y los Árboles (Kaze to Ki no Uta) (1/10) (Keiko Takemiya)
La Princesa Caballero (Ribon no
Kishi) (3/3, remake dels seixanta) (Osamu Tezuka)
Mayme Angel (3/3) (Yumiko
Igarashi)
Panorama Infernal (Jigoku-hen) (1/1) (Hideshi Hino)
A Espanya, es poden diferenciar clarament tres etapes:
1) L’anècdota de Candy Candy (1984-1985): als anys vuitanta, a les albors del manga a la terra dels conills, el còmic de Candy Candy Corazón es venia a mans plenes gràcies a l’èxit de l’anime. Se’n van fer diferents edicions, però totes elles incompletes.
2) La bombolla del manga a Espanya* (2002-2010): entre piles i piles de manga publicat, també va arribar algun shōjo antic. Els mangues editats en aquesta etapa es destaquen per la seva aparent popularitat o bé pel seu renom. D’una banda, tenim les que probablement són les dues dibuixants de manga més estimades dins de la branca èpicodramàtica de shōjos dels anys setanta: la Riyoko Ikeda (La Rosa de Versalles i La Ventana de Orfeo) i la Yumiko Igarashi (Georgie [guionitzat pel Man Izawa] i Mayme Angel). De l’altra, l’Osamu Tezuka (La Princesa Caballero) i el Hideshi Hino (Panorama Infernal), dos dels mangakes més publicats a Espanya; el primer amb molt de renom en general i el segon en el camp del terror.
L’excepció a tot això de la popularitat serien les històries curtes El Mensaje i El cuadro del segundo año, les quals es van publicar per aquí no per elles mateixes, sinó com a extra del manga Mis recuerdos del insituto, al qual no li va anar gaire bé (tant és així que a data d’avui l’obra de la seva autora segueix sent molt desconeguda a Espanya).
3) La recuperació després de la gran sequera (2016-???): aquesta, ara per ara, és l’etapa de les autores més venerades de la generació del 49: la Mōto Hagio (¿Quién es el undécimo pasajero? i Catarsis) i la Keiko Takemiya (La Balada del Viento y los Árboles). S’ajunten aquí dos factors que expliquen aquest fenomen una mica:
a) D’una banda, el rebuig pel shōjo i el josei. Sí, malgrat que ara es publica MÉS manga que abans que esclatés la bombolla, hi ha una enorme reticència a publicar shōjos i joseis... En general, es busquen shōjos i joseis “poc femenins” i que puguin agradar a un públic masculí. Dins del shōjo setanter, tradicionalment la generació del 49 (i per a segons qui també la Ikeda, a la qual se la inclou erròniament en aquest grup en moltes ocasions) ha sigut l’única acceptada com a quelcom que valgués la pena per part de la crítica imperant. Tal crítica era i és dominada per homes cisheterosexuals (molts dels quals molt homòfobs, per cert). La resta, tendia i tendeix a considerar-se ridícul per exagerat i/o cursi (quan amb els equivalents masculins se n’exalta l’epicitat i la passió). Si bé és cert que els mangues de la Hagio i la Takemiya hi comparteixen algunes característiques i elles mateixes són bastant femenines en llurs obres, el dibuix no arriba a ser tan “brillant” i llurs històries contenen aquell toc que tant agrada als senyors que copen la crítica.
b) D’altra banda, el resorgiment i la consolidació del BL a Espanya. I ja sabem que la Takemiya i la Hagio són les mares de la demografia. Per contra, el yuri no funciona i aquest era més propi de la branca epicodramàtica que de la del 49. (Tot i que hi hagi l’ambivalent Ryōko Yamagishi, inèdita a Espanya i part de l’estranger.)
Cal tenir present que no tot es redueix a això. Hi ha més factors a tenir en compte, com ara el fet que a les de Tomodomo els encanta la Hagio (però també el BL).
A més, també és cert que que s’ha reeditat Panorama infernal i en res es reedita La Princesa Caballero (sengles shōjos editats aquí més pensant en homes que en noies o dones, tot sigui dit) i que recentment ens ha arribat una saga dibuixada per la Igarashi, però aquesta ja és massa tardana com per entrar a la llista. Parlo d’Ana de las Tejas Verdes i seqüeles. I ara que per fi s’ha emès la pel·lícula que adapta el manga La Colina de las Amapolas, potser aniria sent hora que ens n’arribés l’obra original. Que mentrestant, es van publicant a tort i
a dret mangues que adapten pel·lícules, novel·les, sèries de televisió i videojocs.
Resulta prou particular,
però, que a Espanya, sent un país on encara hi ha molt per publicar, ens hagin arribat obres tan llargues com La Ventana de Orfeo o La Balada del Viento y los Árboles i no hagin fet el propi a França (sobretot l’última, que transcorre a l’hexàgon). Però bé, ja sabem com de peculiars eren
algunes decisions de Glénat-Espanya. Segueixo sense entendre del tot el cop de cap de MW; només espero que els funcioni la jugada, que sinó encara els fotran la culpa al shōjo antic i oblidem-nos ja de veure’n més per llur part.
*No agafa exactament els anys de la bombolla, però algun nom li havia de posar i aquest hi encaixava bastant. Cap al final s’allarga dos anys amb La Ventana de Orfeo, obra de molts volums i de pèssimes vendes que realment s’havia començat a publicar el 2008.
ITÀLIA
 |
| Ace o Nerae! (Sumika Yamamoto) |
Alpen Rose (8/8, edició d’un tom
menys que l’original) (Michiyo Akaishi)
Ayako (2/2) (Etsuko Ikeda i
Riyoko Ikeda)
Banana Fish (19/19) (Akimi
Yoshida)
Best Works (Kessakusen) (13/23; cancel·lada)
(Suzue Miuchi)
Candy Candy (11/11, edició amb alguns volums més que la japonesa perquè van fer quelcom estrany) (Kyoko
Mizuki i Yumiko Igarashi)
Cleopatra, l’ultimo faraone
(Cleopatra) (1/1) (Machiko Satonaka)
Creamy Mami (Mahō no Tenshi
Creamy Mami) (2/2) (Kazunori Itō i Yūko Kitagawa)
Ehi Juliet! (Shabondama tonda!) (història
curta publicada a la revista vuitantera setmanal Candy Candy (abans que li posessin el cognom TV Junior), números 169 a 173, introbables) (Chieko
Hara)
Eroica, la gloria di Napoleone
(Eikō no Napoleon*) (12/12) (Riyoko Ikeda)
Fostine (3/3) (Chieko Hara)
Georgie (Georgie!) (4/4) (Man
Izawa i Yumiko Igarashi)
Hello! Spank (Ohayō! Spank) (7/7)
(Shinichi Yukimuro i Shizue Takanashi)
Il grande sogno di Maya: La maschera di vetro (Glass no Kamen) (49/49 i obert) (Suzue Miuchi)
Il poema del vento e degli alberi (Kaze to Ki no Uta) (0/10) (Keiko Takemiya)
Jenny la tennista (Ace o Nerae!)
(25/25, edició amb alguns volums més que la japonesa perquè a la italiana li van fer quelcom estrany) (Sumika Yamamoto)
Kitty, la stella del circo (Tim
Tim Circus) (manga publicat de manera íntegra a la revista vuitantera setmanal Candy Candy TV Junior, números 145 a
168, introbables) (Kyoko Mizuki i Yumiko Igarashi)
Koronde Pokkle, Incontrando i Pokkle (Koronde Pokkuru) (3/3) (Yumiko Igarashi)
La Fenice: Le origini (Hi noTori) (1/1, versió de la Shōjo Club) (Osamu
Tezuka)
La leggenda dell’arcobaleno
(Niji no Densetsu) (4/4) (Chieko Hara)
La leggenda di Hikari (Hikari no
Densetsu) (16/16) (Izumi Asō)
La Principessa Zaffiro (Ribon no
Kishi) (3/3, remake dels seixanta) (Osamu Tezuka)
La Spada di Paros (Paros no Ken)
(2/2) (Kaoru Kurimoto i Yumiko Igarashi)
La Stella della Senna (La Seine no Hoshi) (0/2) (Mitsuru Kaneko i Asuka Morimura)
Lady Love (se’n va publicar prop
de la meitat a la revista vuitantera setmanal Corriere dei Piccoli, introbable) (Hirono Omu)
Le Rose di Versailles: Speciale (Versailles no Bara #10 sense Shiroi Egmont + Versailles no Bara Gaiden) (2/2) (Riyoko Ikeda)
Let the sunshine in (Hiatari Ryōkō)
(5/5) (Mitsuru Adachi)
Lo Specchio Magico (Himitsu no
Akko-chan) (manga publicat de manera parcial a la revista vuitantera setmanal Candy Candy TV Junior, números 216 a
235, introbables) (Fujio Akatsuka)
Mayme Angel (3/3) (Yumiko
Igarashi)
N.Y. Komachi (8/8) (Waki Yamato)
Orpheus: La Finestra di Orfeo
(Orpehus no Mado) (14/14) (Riyoko Ikeda, imagino que el 14è volum n’inclou el Gaiden, però no ho puc assegurar)
Primo Amore** (Hatsukoi
Monogatari) (història curta publicada de manera íntegra a la revista vuitantera
setmanal Candy Candy TV Junior,
números 179 a 181, introbables) (Riyoko Ikeda)
Ransie, la stregga: Batticuore notturno (Tokimeki Tonight) (30/30) (Koi Ikeno)
Rosa Pasticcio** (Shiroi Egmont)
(història curta publicada de manera íntegra a la revista vuitantera setmanal Candy Candy TV Junior, números 174 a
178, introbables, imagino que el volum únic al qual li dóna nom deu incloure
més històries) (Riyoko Ikeda)
Siamo in 11! (11 nin iru!) (1/1)
(Mōto Hagio)
Sonata del Vento: La Storia di Alice (Kaze no
Sonata) (2/2) (Chieko Hara)
Tre Cuori per Rosy (Candy
Romance***) (manga publicat de manera parcial a la revista norantera mensual
Magical Girl, números 38 i següents, introbables) (Kako Itō)
Una rosa, un amore (????****)
(història curta publicada de manera íntegra a la revista vuitantera setmanal Candy Candy TV Junior, números 228 a
235, introbables) (Yōko Shōji)
Via col vento (Kaze to tomo ni
sarinu / Gone With the Wind / Allò que el vent s’endugué) (manga publicat de manera parcial a la revista vuitantera setmanal Candy Candy TV Junior, números 174 a
258, introbables) (Margaret Mitchell i Mutsumi Tsukumo)
Visione d’Inferno (Jigoku-hen) (1/1) (Hideshi Hino)
Itàlia figura, sens
dubte, com el paradís occidental pel que fa als shōjos antics. En el seu
moment s’hi van emetre molts animes que els adaptaven i animes originals amb manga que els adaptava i el públic continua
sent-ne fervorós. La Yin em va dir que a diferència d’Espanya i França (on el boom del manga va estar molt centrat en Bola de Drac), a Itàlia la cosa va estar molt més repartida. A més les edicions italianes, en general, resulten molt assequibles.
Les editorials han sabut treure profit d’aquesta nostàlgia de tal manera que,
fins i tot, s’hi ha pogut publicar l’extens Il grande sogno di
Maya: La maschera di vetro. També s’hi han editat altres obres de les
mateixes autores d’aquests mangues tan coneguts per llurs animes.
Em fa gràcia tot l’assumpte de Il poema del vento e degli alberi, ja que primer es va anunciar a Espanya (amb el títol de La Balada del Viento y los Árboles), causant una gran sensació entre un sector del fandom espanyol, francès i italià... I molt poc temps després s’anuncià a Itàlia... amb l’editorial fardant que es tractava de la primera edició de fora del Japó! PERDONA? Que es va anunciar primer a Espanya i se n’ha publicat abans a Espanya el número #1 que a Itàlia. (A data de la publicació original de l’entrada, tot just acaba de sortir a la venda a Espanya i encara queden uns mesos perquè surti a Itàlia). Quina cara, tu.
*No sé de quina
demografia és aquest manga. Com que la Ikeda és una destacada autora de shōjo,
m’he decantat per posar-lo i, si un cas, ja el trauré si m’assabento que no és ni
shōjo ni josei.
** Històries curtes publicades posteriorment als toms 9 i 10, respectivament, de l’edició de Goen de Lady Oscar: Le Rose di Versailles amb els títols de Storia di un Primo Amore i Bianco Egmont.
***No estic segura
al 100% que sigui la mateixa sèrie, però per les imatges de Shojo Manga Outline
(SMO) de Tre Cuori per Rosy la de la portada de Candy Romance, trobo que
encaixa bastant: una noia protagonista de cabells clars, un noi de cabells
clars amb un vestit verd i un gat.
****Ídem al primer asterisc, però amb una autora diferent.
FRANÇA
 |
| Seiza no Onna (Miyako Maki) |
Aï Shité Knight: Lucile, Amour et Rock’N’Roll (Ai Shite Knight) (4/4) (Kaoru
Tada)
Banana Fish (19/19) (Akimi
Yoshida)
Baptism (Senrei) (4/4) (Kazuo
Umezu)
Candy Candy (9/9) (Kyoko Mizuki i Yumiko Igarashi)
Cléopâtre (Cleopatra) (1/1)
(Machiko Satonaka)
Comment ne pas t’aimer (Aisazu
ni ha Irarenai) (2/2) (Masako Yoshi)
Croque Pockle (Koronde Pokkuru)
(3/3) (Yumiko Igarashi)
Du Haut de mon monde (Asa made
matenai) (1/1) (Masako Yoshi)
Georgie (Georgie!) (5/5) (Man
Izawa i Yumiko Igarashi)
Hikari no Densetsu: Cynthia ou le Rythme de la vie (Hikari no Densetsu) (8/8) (Izumi
Asō)
L’Epée de Paros (Paros no Ken)
(1/1) (Kaoru Kurimoto i Yumiko Igarashi)
La Colline aux Coquelicots
(Kokuriko Zaka Kara) (1/1) (Testuro Sayama i Chizuru Takahashi)
La Femme Serpent (Hebi Onna) (1/1) (Kazuo Umezu)
La Rose de Versailles
(Versailles no Bara) (3/3, el tercer tom equival al Gaiden, no en computo la
represa) (Riyoko Ikeda)
Le Coquetier (Egg Stand) (1/1 capítol inclòs
a l’antologia de la Hagio publicada per Glénat, compilació francesa) (Mōto
Hagio)
Le
pensionnat de novembre (11-gatsu no Gymnasium) (1/1
capítol inclòs a l’antologia de la Hagio publicada per Glénat, compilació francesa)
(Mōto Hagio)
Le
petit flûtiste et la forêt blanche (Shiroki Mori
shiroi shōnen no fue) (1/1 capítol inclòs a l’antologia de la Hagio publicada
per Glénat, compilació francesa) (Mōto Hagio)
Les Enfants de Saphir (Futago no
Kishi) (1/1) (Osamu Tezuka)
Mako, Rumi et Chii (Mako to Rumi
to Chii) (1/1) (Osamu Tezuka)
Manabu (2/2) (Masako Yoshi)
Mayme Angel (4/4) (Yumiko
Igarashi)
Mon côté ange (Hanshin) (1/1
capítol inclòs a l’antologia de la Hagio publicada per Glénat, compilació
francesa) (Mōto Hagio)
Nous sommes onze (11 nin iru!)
(2/2 capítols inclosos a l’antologia de la Hagio publicada per Glénat,
compilació francesa) (Mōto Hagio)
Panorama de l’Enfer (Jigoku-hen) (1/1) (Hideshi Hino)
Pauvre
maman (Kawaisō na Mama) (1/1 capítol inclòs a
l’antologia de la Hagio publicada per Glénat, compilació francesa) (Mōto Hagio)
Princesse Safir (Ribon no Kishi) (3/3, remake
dels seixanta) (Osamu Tezuka)
Très Cher Mozart (Bokutachi no
Mozart) (1/1) (Masako Yoshi)
Un rêve ivre (Suimu) (1/1
capítol inclòs a l’antologia de la Hagio publicada per Glénat, compilació francesa)
(Mōto Hagio)
Unico (2/2) (Osamu Tezuka)
Vas-y Julie! (Hai! Step Jun)
(1/1) (Yasuichi Ōshima, Shun’ichi Yukimoro i Abe Yutaka)
França ha publicat
grans clàssics, com La Rose de Versailles, Très cher frère...
o Le Coeur de Thomas,
i ha tirat molt d’obres
dibuixades per la Yumiko Igarashi*. Tot i que, una mica com a Itàlia, hi
hagi nostàlgia envers els animes antics, a França només s’ha editat la versió animada de molts mangues amb una certa edat, però no l’obra original. Respecte a Itàlia, és el cas de Julie et Stéphane (Alpen Rose) i Laura ou la Passion du Théâtre - Mask Glass (Glass no Kamen). A més, a França, segons sembla no hi ha editat l’anime de La Tulipe Noire (La Seine no Hoshi) ni tampoc el manga.
A banda d’això, disposa d’un bon grapat de
curiositats:
-Diverses
obres de la Masako Yoshi, una autora que no seria d’esperar veure publicada a
Occident per la seva manca de rellevància històrica. I això no vol dir pas que
la seva lectura no resulti agradable i interessant; al contrari. Pel que em va comentar la Yin, es veu que senzillament els de Black Box tenen una debilitat per aquesta autora.
-Els
dos únics joseis de tota l’entrada: Les Femmes du
Zodiaque i Mako, Rumi et Chii. Petits miracles originats per l’obra i gràcia de l’editorial le Lézard Noir pel que fa al manga de la Maki i al consistent fandom pel que fa al del Tezuka.
-França
ha sigut l’únic país dels cinc que s’ha dignat a publicar La
Colline aux Coquelicots, l’obra en què s’inspira un film de Ghibli. A canvi, com que va funcionar malament, l’editorial
que el va treure s’ha negat a publicar cap altre shōjo antic. La mateixa
cantarella de sempre. Si un shōjo no rutlla, li fotem la culpa a tots els shōjos.
Tot i així, em sorprèn molt
negativament que només s’hi hagin publicat dues obres de la Riyoko
Ikeda. És que ni tan sols s’han dignat a publicar el seu manga sobre Napoleó, seqüela de La Rose de Versailles i que transcorre (si més no en gran part) a França! Segons la Yin, a França les editorials només s’han animat a publicar seus els mangues que han tingut anime. Em sembla patètic i més si tenim present la distinció amb la qual França va condecorar la Ikeda: la Legió d’Honor! Sembla més que la hi hagi entregat Itàlia, que no pas França! I més si tenim en compte que fa la tira que està pendent una reedició de l’exhaurit Très Cher Frère.
En un any que ha passat, el panorama occidental dels països amb possibilitats d’aquesta entrada ha anat canviant... tret de França, que ha romàs estàtica. (Alemanya ja ni la compto perquè ja feia peneta fa un any.) Actualització: Pocs dies després de publicar aquesta entrada, l’editorial Black Box va anunciar que tenia ni més ni menys que 4 títols en cartera de la Minako Uchida. De totes maneres, bé podria ser que no encaixessin amb els criteris, ja que no se’n va donar més informació.
*Pel que em va comentar la Yin, es veu que la Igarashi negocia ella mateixa els seus drets, així que publicar coses seves fora del Japó es relativament senzill (tret, òbviament, de Candy Candy). Sembla que Isan voldria publicar també algun manga de la Hagio o la Takemiya, però com que hi ha els editors japonesos de per mig, la cosa és complicada. Encara rai! (Les condicions laborals són tan horroroses com llurs preus. A més, les edicions que fan semblen més totxanes que còmics.)
POLÒNIA*
 |
| Gin no Sankaku (Mōto Hagio) |
Było ich
jedenaścioro (11 nin iru!) (1/1) (Mōto Hagio)
Srebrny Trójkąt
(Gin no Sankaku) (1/1) (Mōto Hagio)**
Polònia és un país
on es publica molt de manga i bastant del que s’hi edita és inèdit a la resta
dels països de la llista. Pel que fa al tema que ens ocupa, tenen una selecció
de títols prou bona de la Ikeda i la Hagio. D’entre mangues publicats de la
Ikeda a Polònia n’hi ha un de la història d’aquest país que ja no ha pogut
cabre a la llista per ser del 1991. De l’entrada, és l’únic país que ha vist
publicat Srebrny Trójkąt. També val a dir que tot s’hi ha publicat de manera íntegra.
Crec que
encara els en poden arribar molts més shōjoseis antics, així com altres
clàssics del manga. Ho tenen tot molt adobat; si més no, aquesta és la impressió
que fan cara afora. Tan de bo pogués conèixer amb més profunditat aquest apassionant
mercat!
Així i tot, sembla que només és una editorial la que s’ha animat amb aquesta mena de mangues: J.P.Fantastica.
*A l’entrada original no hi constava Polònia. Va ser a arrel de publicar-la que, amb la magnífica publicitat de la Dia, el text va acabar arribant a la Daria Kostaniak, la qual em va facilitar les eines per poder incloure-hi aquest país.
**Aquest manga va
publicar-se a una revista de ficció científica no especialitzada en manga (i
sembla que amb un públic mixt, però no ho he pogut esbrinar), així que no té la
demografia pròpia dels mangues. Sense haver-lo llegit i tractant-se d’una obra
d’una destacada autora de shōjo, l’incloc a la llista.
ALEMANYA
 |
| Asakiyumemishi, il·lustració de la Waki Yamato |
Die Rosen von Versailles
(Versailles no Bara) (7/7, no en computo la represa) (Riyoko Ikeda)
Genji Monogatari
(Asakiyumemishi) (3/13, cancel·lat) (Murasaki Shikibu i Waki Yamato)
Tot i que a
Alemanya a l’actualitat es publica molt més shōjo que a Espanya, sembla que se
n’hi ha publicat bastant menys d’anterior al 1987. Pel que fa al josei, no sé
si se n’hi publica gaire, però imagino que més que a Espanya, també. Així, tenim a
Alemanya com a mercat molt actiu amb obres actuals i extremadament verd pel que fa a shōjos
vells, sense cap obra ni de la Igarashi ni del Tezuka, i dues obres cancel·lades
d’un total de tres. Em va explicar la Yin que a Alemanya no es va emetre mai gaire anime per televisió. Sens dubte, això no afavoreix l’arribada d’obres antigues.
A destacar-ne la publicació d’Asakiyumemishi, inèdit a la resta de països de l’entrada.
 |
| Swan, Kyōko Ariyoshi |
A Drunken Dream (Suimu) (1/1
capítol inclòs a A Drunken Dream and
other stories, compilació estadunidenca) (Mōto Hagio)
Angel Mimic (Tenshi no Gitai)
(1/1 capítol inclòs a A Drunken Dream and
other stories, compilació estadunidenca) (Mōto Hagio)
Autumn Journey (Aki no Tabi)
(1/1 capítol inclòs a A Drunken Dream and
other stories; compilació estadunidenca) (Mōto Hagio)
Banana Fish (19/19) (Akimi Yoshida)
Bianca (1/1 capítol inclòs a A Drunken Dream and other stories; compilació
estadunidenca) (Mōto Hagio)
Bride of Deimos (Deimos no
Hanayome) (7/17; cancel·lat) (Etsuko Ikeda i Yūho Ashibe)
Cipher (11/11, en comptes de 12; desconec si és un cas similar al de Here is Greenwood) (Minako Narita)
From Eroica with love (Eroica
yori ai o komete) (15/39; cancel·lat) (Yasuko Aoike)
Girl on Porch With Puppy (Porch de Shōjo ga Koinu to) (1/1 capítol inclòs a A
Drunken Dream and other stories, compilació estadunidenca) (Mōto Hagio)
Hanshin: Half-God (Hanshin) (1/1
capítol inclòs a A Drunken Dream and
other stories, compilació estadunidenca) (Mōto Hagio)
Here is Greenwood (Koko wa Greenwood) (9/11, edició que no inclou els capítols extres de l’original) (Yukie Nasu) Itihasa (15/15) (Wakako Mizuki) [només en digital]
Love me, Knight (Ai Shite Knight) (2/7) (Kaoru Tada) [només en digital]
Lullabies from Hell (Jigoku no Komoriuta) (1/1) (Hideshi Hino)
Marié, ten years later (Jūnenmeno Marie) (1/1 capítol inclòs a A Drunken
Dream and other stories, compilació estadunidenca) (Mōto Hagio) Pairazahda (2/2) (Ryō Azumi) [només en digital]
Panorama of Hell (Jigoku-hen) (1/1) (Hideshi Hino)
Phoenix (Hi no Tori) (3/3
capítols inclosos a Phoenix #12, versió de la Shōjo Club) (Osamu Tezuka)
Princess Knight (Ribon no Kishi) (2/2, remake
dels seixanta) (Osamu Tezuka)
Reptilia (Hebi Shōjo) (1/1) (Kazuo Umezu)
Storm Fairy (Arashi no Yōsei) (1/1)
(Osamu Tezuka)
Swan (15/21; cancel·lat) (Kyōko
Ariyoshi)
The Twin Knights (Futago no
Kishi) (1/1) (Osamu Tezuka)
They were eleven (11 nin iru!)
(1/2; capítol inclòs a la compilació Four Shōjo Stories) (Mōto Hagio)
Unico (1/1) (Osamu Tezuka)
Estats Units manté
el tipus gràcies a les obres de la Hagio (algunes d’elles [o totes; no ho tinc
clar] publicades allà per la influència de la Rachel Thorn) i l’enorme afició que
hi ha envers el Tezuka, que duu a publicar rareses com Storm
Fairy.
Em crida bastant l’atenció
que no hi hagi publicat cap shōjo d’abans del 1987 en què la Igarashi hagi participat. Només se
n’hi ha editat la biografia de la Josefina, la qual és relativament recent. I de miracle se n’hi ha publicat una història curta de la Ikeda (Claudine, sí història curta; el tom original conté més del doble de pàgines que les publicades als Estats Units).
Les obres en paper que se
surten una mica de la tònica (d’Estats Units i dels països que recullo en
aquesta entrada de manera global) estan escapçades o alterades d’una manera o altra: Swan, Bride of Deimos, From
Eroica with love, Cipher i Here is Greenwood.
CLASSIFICACIÓ I MATISOS
Així doncs, la cosa queda
així:
Itàlia (49) > França
(34) > Estats Units (28) > Espanya (13) > Polònia (5)
> Alemanya (3)
|
Tot i que a Itàlia li computo el Gaiden de La Rosa de Versalles, a França, no. Això és per com està editada l’obra a cadascun dels dos països. Respecte a això, cal matisar que de totes maneres, Itàlia guanyaria de molt més si els Best Works de la Suzue Miuchi s’haguessin publicat com originalment al Japó: en volums únics o col·leccions de dos volums.
França
i Estats Units tenen les xifres un pèl dopades, ja que moltes de les històries
curtes de la Hagio, en trobar-se en antologies inventades a cada país, les he
considerat com mangues independents (i això perjudica a Espanya en el còmput, perquè aquí se’n publicarà un volum que trasllada una edició japonesa). En el cas de la compilació A, A’ no ho he fet així, ja que aquesta
també existeix al Japó. A Itàlia es dóna un
cas de dopatge similar: als vuitanta (!!!) es publicaven històries curtes (i d’altres
de més llargues) en revistes. I clar, les he hagut de computar com mangues
independents, encara que siguin de poques pàgines. De tota manera, en el cas d’Itàlia això queda una mica compensat perquè realment el Best Works de la Miuchi són diversos mangues d’un o dos toms. A Espanya se li infla la xifra per un títol, ja que he indicat dues històries curtes extres que venien en un manga que no entra en la franja temporal (Mis Recuerdos del Instituto) i que no tinc altra manera de computar. Si el principal hagués entrat, ho comptaria tot com un sol manga.
Si a Itàlia computo
la represa de La Rosa de Versalles
però a Espanya, França, Polònia i Alemanya no, és perquè la darrera edició italiana es
va començar a publicar amb la idea d’incloure’n la represa i la d’aquests
altres països es va publicar quan encara no existia tal represa. Pel que fa a l’edició
estadunidenca, desconec si contindrà la represa o no.
Respecte a l’entrada anterior, les xifres varien un xic, però el rànking es manté. Itàlia, Estats Units i Espanya han augmentat en dos punts. França ha romàs immutable. Pel que fa a Alemanya, no hi estic gaire posada, però no m’ha arribat cap notícia que em mostri que s’hi hagi anunciat o publicat quelcom.
DARRERA ACTUALITZACIÓ: 30 de desembre de 2023
